TENDÈNCIES EN EDUCACIÓ EN LA SOCIETAT DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ

Autor: Adell, J. ( en premsa ). Tendències en educació en la societat de las tecnologies de la informació. En M. Àrea ( Coord. ): Educar en la societat de la informació. Bilbao. Desclée de Brower.

Publicat originalment en EDUTEC. Revista Electrònica de Tecnologia Educativa, nº 7, novembre 1997.

Alumna: Josefina Gavara Vicent

Assignatura:L20 Noves Tecnologies Aplicades a l’Educació

Curs: 2º de Magisteri Infantil

L’anàlisi d’aquest text correspon al capítol 4 del mateix, on els objectius principals que l’autor ens mostra a través d’aquest són els següents: les implicacions que les Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació estan tenint en l’educació, com les tecnologies han desenvolupat un paper fonamental en la configuració de la nostra societat i la nostra cultura, la influència de les Noves Tecnologies en la transformació del ésser humà i comprendre i valorar l’impacte de les tecnologies de la informació i comunicació en la vida de les persones, en el marc de la societat actual i principalment en la societat del futur.

El text està estructurat en tres parts fonamentals.

La primera és una Introducció on l’autor ens fa una contextualització per a poder entendre de la millor manera totes les transformacions tan econòmiques com socials i els esdeveniments de la societat de la informació i comunicació. Ens fa una anticipació del contingut del text on a primera vista ja sabem que ens anem a trobar.

En la segona part del text, l’autor fa un recull de l’evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació, on arreplega nombrosa informació d’altres autors per donar-nos a conèixer la perspectiva històrica i comprendre les transformacions que estem vivint en la nostra societat. L’autor ens parla d’uns canvis que es tradueixen en quatre revolucions.

La primera revolució té a veure amb l’aparició del llenguatge en l’evolució de la nostra espècie. El llenguatge oral va proporcionar una nova dimensió en la relació humana, imposant una estructura de pensament i poder-lo transmetre a altres persones. Una autèntica revolució.

La segona gran revolució va ser l’escriptura, procés que va durar molts anys i que els primers signes escrits que es tenen consciència són del paleolític. L’escrit va permetre independència en la informació tan temporal com espacial i va tindre la possibilitat de perdurar en el temps la paraula escrita. L’aparició de l’escriptura va permetre una descontextualització entre les activitats d’ensenyament/aprenentatge i les activitats de la vida quotidiana.

La tercera revolució va ser l’aparició de la impremta. A través de la qual es va tindre la possibilitat de reproduir textos en grans quantitats, per tant va repercutir en el conjunt de les transformacions polítiques, econòmiques i socials que han configurat el món actual. La nostra cultura està fortament lligada a la tecnologia de la impremta. En aquest apartat l’autor ens fa referència als canvis en el temps de les biblioteques universitàries i dels negocis que s’han fet al voltant d’aquestes.

També ens explica com l’accés a la informació han modelat i modificat les nostres conductes i les de les institucions, com s’ha contribuït a la difusió del coneixement i de les idees, per tant a l’evolució dels nostres sistemes polítics, econòmics i pràcticament a la societat en general.

Parlar de la quarta revolució és fer referència a la nostra generació, la dels mitjans electrònics i de la digitalització. L’autor ens aporta la informació de Bosco (1995) en què situa l’origen d’aquesta etapa en una data concreta: el 24 de maig de 1844, Samuel Morse envia el primer missatge per telègraf, per tant va ser una revolució cap a la informació més ràpida, viatja a la velocitat de la llum.

El procés en la manipulació i processament de la informació van ampliant-se, els avanços en aquest camp van augmentant, l’autor diu que és l’entorn dels xiquets d’avui, el món on s’han de formar en les institucions educatives, el món de les Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació.

Aquest canvis lligats a la quarta revolució estan produint-se en este moment, però a més l’autor apunta que depèn de nombrosos factors socials i econòmics i no només tecnològics. Destaca també la importància de la digitalització de la cultura i del moment en que estem vivint i alerta perquè puga’m detectar aquestos canvis que se estan produint en totes les esferes de la nostra societat i com aquesta actua decisivament en l innovació i difusió de la tecnologia. Davant les afirmacions de Manuel Castells “el cambio tecnológico tan sólo puede ser comprendido en el contexto de la estructura social dentro de la cual ocurre”(Castells, 1995), ens n’adone’m del paper del context dins de totes les evolucions i transformacions de les societats en general.

Al finalitzar aquesta part, l’autor ens fa un resum dels avanços tecnològics dins d’un determinat marc socioeconòmic que fa possible el seu desenvolupament en la investigació i en universitats, en l’aportació a la societat i la seua aplicació en la producció. Per tant després d’haver llegit aquesta part pode’m dir que este conjunt de transformacions ens porten a la societat de la informació.

Una vegada l’autor ens ha fet un recorregut per l’evolució de la informació a través del temps, passarem a analitzar el tercer bloc que està estructurat en quatre apartats, un centrat en les Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació, un altre en les repercussions, després les tecnologies en l’educació i un últim apartat de conclusions.

Segons les definicions d’alguns autors s’entén per noves tecnologies de la informació i la comunicació el conjunt de processos i productes derivats de les noves ferramentes (hardware i software), suports de la informació i canals de comunicació relacionats amb l’emmagatzematge de dades, el processament i transmissió de la informació. En aquest apartat l’autor ens explica que són les noves tecnologies, per a què les fem servir, a través de què i quines ferramentes, recursos i altres podem accedir a tota la informació i comunicació. També de quina manera podem reproduir la informació sense mermar la qualitat, fer que viatge instantàniament a qualsevol lloc del planeta i manipular-la de tan gran manera que els nostres avantpassats no podrien haver somniat.

La digitació de la informació canviarà els nostres hàbits i costums de manera que ens canviarà també la nostra forma de pensar, ja que fins ara la nostra generació estava molt influïda pel text imprès.

Passem a analitzar les conseqüències i repercussions de les noves tecnologies en la nostra vida quotidiana.

Es calcula que al principi de la història humana costava milers d’anys doblar el coneixement humà, avui està comprovat que només costa uns quinze anys perquè una persona que no es recicle en el seu treball no tinga els coneixements al dia. Tenim molta saturació de informació i una sobrecàrrega cognitiva, conseqüència d’aquesta hi ha una forma distinta de percebre la realitat.

En el text l’autor ens fa veure i distingir entre informació i coneixement, com el coneixement és personal, intransferible i que sols es transmet la informació. La institució escolar va néixer per a proporcionar informació, aleshores competeix amb altres fons com la televisió i altres mitjans que no pretenen formar, ni educar, el seu objectiu és merament econòmic.

Una segona conseqüència de l’ampliació de les nostres capacitats per a codificar, processar i transmetre tot tipus de informació és la transformació radical de dos condicionants fonamentals en la comunicació com són l’espai i el temps. Negroponte (1995) sosté que hem passat de la cultura basada en l’àtom a la cultura del bit, i moure àtoms és molt més car i lent que moure bits que és més ràpid i barat.

També Levison (1990) explica l’evolució de les tecnologies de la comunicació com una successió de tres estadis en què l’espècie humana es troba en un entorn comunicatiu en què totes les característiques del món natural estan presents però al mateix temps hi ha uns límits biològics i que per poder superar aquestos l’ésser humà desenvolupa noves tecnologies, per últim les noves tecnologies de la informació no estan fen el món més artificial, sinó més natural.

Una tercera conseqüència de les noves tecnologies de la informació, especialment en l’educació, és la interactivitat, es a dir, la possibilitat que tan el emissor com el receptor permuten els seus rols i intercanvien informació, noves formes de interacció són les comunitats virtuals on es comparteixen interessos i que utilitzen les rets informàtiques com a canals d’informació i comunicació.

El tercer apartat dins d’aquest bloc tracta de la societat de l’aprenentatge i com no de les noves tecnologies en l’educació.

L’autor en aquest apartat per fer que pugam entendre de la millor manera els diferents canvis en l’educació ens mostra una historieta de Seymour Papert.

Després ens exposa que l’actual revolució tecnològica afectarà a l’educació formal com així ho indiquen diversos documents, estudis, congressos, etc., avalats per la Unió Europea sobre la societat de la informació on destaquen un fet important: la societat de la informació serà la societat del coneixement, de l’aprenentatge i de l’aprenentatge al llarg de tota la vida (life-long learning) es a dir la societat de la informació es converteix en la societat de l’aprenentatge permanent.

També destaca les idees fonamentals sobre el paper de les noves tecnologies en l’educació de la societat de la informació.

En primer lloc, el ritme de canvi en l’aprenentatge al llarg de tota la vida i cultura general, aquestos canvis s’han fet tan ràpids que s’ha fet evident el reciclatge i la formació continuada per poder tindre una societat desenvolupada i moderna. Es pretén apropar les institucions formatives a les empreses i al món del treball.

Adell apunta que es fa necessari una intervenció dels poders públics en aquestes formacions perquè es puga garantir l’accés de tots i poder formar ciutadans crítics i responsables en igualtat de condicions i no es descrimine als que tenen menys recursos. El paper de l’escola pública com element fonamental per garantir un dret a l’educació.

En segon lloc i relacionat amb l’anterior, Adell fa referència a l’ampliació dels escenaris educatius. Els rols dels professors, alumnes i personal de suport deuen adaptar-se als nous entorns d’ensenyament/aprenentatge. Els alumnes deuran ser més actius en el seu procés d’aprenentatge i els professors acompanyaran als alumnes en este procés. La posada en marxa de diferents ferramentes a l’abast del sistema educatiu com és una de tantes l’aula virtual permet accedir a les persones amb dificultats per poder assistir a les classes. Entusiastes dels nous mitjans anuncien el final de les aules físiques com unitats d’acció espai-temps, no es parla de la desaparició de l’escola pública, sinó de la creació de nous entorns d’aprenentatge.

En tercer lloc estan els nous rols per a les institucions educatives on ja s’utilitza les noves tecnologies com recursos didàctics i com ferramenta per a poder flexibilitzar els entorns d’ensenyament/aprenentatge. Esta nova visió propicia l’aparició de nous tipus de institucions educatives com la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

En quart lloc dins d’aquest apartat estan els nous rols per a docents i discents. La missió del docent en entorns rics en informació és la de facilitador, guia i conseller sobre quines fons són les més adequades per a la busca d’informació, de crear hàbits i destreses en la busca, fer un alumne crític i selectiu en el tractament de la informació. Els estudiants deuen adoptar un paper més actiu en la seua formació, buscant, seleccionant, processant i assimilant la informació.

En cinqué lloc els nous materials de ensenyament/aprenentatge. La digitalització i els nous suports electrònics estan donant lloc a noves formes d’emmagatzemar i presentar la informació. L’autor del text lli dona importància a les ferramentes d’autor que permetran que els professors desenvolupen ells mateixos els seus propis materials adaptats als contextos.

Per últim està l’apartat: corol·lari: educar és una tasca centrada en el futur.

Ací l’autor per tancar l’article fa unes conclusions, repassa per la història la integració de les noves tecnologies a tots els nivells de la societat. Fa una mirada cap al futur on ens transmet el potencial que tenen les noves tecnologies en l’educació i totes les seues aportacions al món de l’ensenyament. També ens fa una reflexió de l’escola com a font primària d’informació que ha desaparegut fa temps i molts mestres encara no s’hi han adonat. Per tant l’autor en aquest text ens ha fet veure la importància de les Noves Tecnologies en l’educació i molt més enllà en tota la societat, com és necessària la formació permanent en tots els àmbits professionals, el reciclatge i l’adquisició de nous rols tan dels professors com de les institucions educatives.

Com futurs professionals de l’educació, després de llegir el text, estic d’acord en tot el que diu l’autor, encara que la força més immediata la tenen els poders públics que són qui han de dur a terme totes les renovacions dins de l’escola. Per més que un mestre tinga una formació continuada sinó hi ha uns mitjans adequats a les situacions actuals no es pot avançar en la mesura que avança el temps en les tecnologies.