Les TIC a l'Educació Infantil capitol 1 i 2

Les TIC a l'Educació Infantil

Autors: Jordi Cases i M. Roser Torrescasana

Editorial: Universitat Oberta de Catalunya - UOC

La revolució digital que ha donat lloc a l'actual societat de la informació està aconseguint modificar de manera important la nostra societat implicant-hi tothom. La informàtica, les telecomunicacions l'electrònica i l'accés a gran quantitat d'informació s'han incorporat a les nostres vides en un camí sense retorn. Aquesta nova realitat fa replantejar el nostre paper dins d'aquest nou marc social, ja que es podria fer una gran llista d'accions habituals que estan incorporades a la vida quotidiana dels nens i nenes.

L'escola té un paper d'adaptació i que requereix canvis importants tan en la seua estructura física, com en reformes educatives, canvis en l'àmbit administratiu, en metodologies de treball etc., per tant l'escola ha de poder distribuir de manera diferent els espais i el temps a partir de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), perquè les seqüències d'ensenyament-aprenentatge siguen realment significatives per als xiquets i xiquetes. L'escola ha de donar respostes a aquest entorn canviant i alhora ha de fer servir el seu esperit crític per valorar les seues repercussions.

Reflexionant sobre les aportacions de les TIC a l'educació infantil direm que durant els primers anys de vida, les persones són els estímuls més importants en els infants, per tant un ambient es considera estimulador a partir de la interacció amb els objectes i dels adults, així l'educador té un paper molt important en aquest procés d'aprenentatge i la seua intervenció és necessària per a què l'infant experimente en les noves tecnologies. Un bon aprenentatge és aquell que està en interacció amb altres persones i que permet la possibilitat d'avançar en el desenvolupament, ja que desenvolupament i aprenentatge són aspectes que estan molt lligats i aquesta relació es fa molt evident en l'educació infantil, perquè es passa d'una relació de dependència respecte de l'adult a una relació d' autonomia que es pot anar adquirint a través del coneixement de les TIC.

És molt important poder potenciar l'ús cooperatiu que ens aporten les TIC, d'aquesta manera des de l'escola es poden fer activitats que fomenten la relació entre la família i l'escola, entre escoles i entre iguals, per tant les TIC han d'estar integrades a l'entorn escolar de l'infant de la mateixa manera que estan integrades en la nostra societat.

L'ús didàctic de les TIC comporta una millora qualitativa en l'ensenyament, ja que ajuden a desenvolupar els continguts de manera més sistemàtica i una implicació més activa per part de l'alumnat.

Com que ja sabem que l'escola no és l'única que transmet saber als alumnes, sinó que hi ha altres factors que contribueixen a la transmissió de coneixements, com són les relacions socials o els diferents mitjans de comunicació, es considera necessari que les TIC s'integren en el PCC i que este siga un document obert i flexible a possibles modificacions i organitzacions d'etapes.

Les TIC són un recurs que podem treballar per igual en les tres àrees curriculars de l'etapa, sovint poden ser un mitjà per reforçar el treball d'observació, manipulació, experimentació, comunicació, representació, etc., tan en la descoberta d'un mateix i de l'entorn natural i social, en el llenguatge oral i escrit, en el llenguatge matemàtic, en el musical i en el plàstic on la imaginació, la creativitat i la fantasia dels xiquets i xiquetes es pot veure millorar en gran mesura.

La integració de les TIC a l'escola comporta un canvi en el paper del mestre ja que a l'àmbit curricular s'han establert noves competències que a l'educació infantil es concreten amb la utilització de l'ordinador i mitjans informàtics.

Per tant el mestre ha d'utilitzar tots els recursos útils perquè els xiquets i xiquetes puguen assolir aquestos objectius. Això vol dir que el mestre ha de tenir una formació i un cert domini de les TIC, també una visió de futur més enllà de les modes per a ser capaç d'integrar aquestes tecnologies en el procés d'aprenentatge dels alumnes. Els xiquets quan apleguen a l'escola ja duen uns coneixements previs en TIC ja que estan familiaritzats amb el telèfon, mòbil, televisió, ordinador, etc.

La relació afectiva mestre-alumne és essencial per tal que l'infant puga realitzar en un entorn ric i motivador els aprenentatges escolars de manera significativa. També la relació família-escola és una part molt important en el desenvolupament de les capacitats dels xiquets i xiquetes, les TIC ens ofereixen la possibilitat de comunicació d'una manera més global i més immediata.

A l'escola hi ha una necessitat de treballar en equip que permeta seqüenciar els continguts i adequar-lo a les necessitats de l'entorn en el qual es treballa. És important el suport entre mestres per poder dinamitzar el treball amb les TIC, el qual es pot concretar per cicle, per nivell o per aula sempre en funció de les necessitats.

Per últim, els nous plantejaments de les TIC a l'escola i a l'educació infantil haurien d'anar encaminats a aconseguir el següent: potenciar un canvi d'actitud per acceptar com a normalitat l'ús de les TIC a les aules, modificar els objectius i les metodologies de treball per adaptar-los a les TIC i als nous mitjans de comunicació, definir quines TIC ens són necessàries per millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge que pretenem dur a terme, concretar els recursos reals que necessitem per poder utilitzar les TIC, dur a terme un treball coordinat i seqüenciat en que l'alumne siga conscient del seu propi progrés i finalment implicar la comunitat educativa perquè les propostes siguen realment compartides.